dimecres, 19 de setembre de 2018

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA. Nova tria

L'Antologia de poesia catalana és una de les lectures prescrites pel Departament d'Educació per  a la promoció de Batxillerat 2018-2020.  Són 35 poemes però només haureu de treballar els que estan en negre.

1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona: “Si null temps fui pessius ne cossiros…”.
3. Ramon Llull: “Cant de Ramon”. Estrofes: 1, 2, 3, 6, 7 i 8.*
4. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes…”).
5. Jordi de Sant Jordi: “Just lo front port vostra bella semblança…”.
6. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
7. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.
8. Cançó popular: “A la vora de la mar”.
9. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
10. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins”, de Nou llibret de versos (1909).
11. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
12. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor”, de Poesies (1885), edició de 1907.
13. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
14. Joan Alcover: “Desolació”, de Cap al tard (1909).
15. Josep Carner: “A un auró”, de Poesia (1957).
16. Maria Antònia Salvà: “Talaiots”, de Lluneta del pagès (1952).
17. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
18. Josep Mª de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).

19. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny…”, d’Elegies de Bierville (1943).
20. Clementina Arderiu: “Cançó del risc”, de Sempre i ara (1946).
21. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
22. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
23. Màrius Torres: “Cançó a Mahalta” (“Corren les nostres ànimes…”), de Poesies (1947).
24. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics”, de L’arbre de foc (1946)
25. J.V. Foix: “Em plau, d’atzar, errar per les muralles…”, de Sol, i de dol (1947).
26. Salvador Espriu: “Quan la llum pujada des del fons del mar…”, de Llibre de Sinera (1963).
27. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
28. Josep Palau i Fabre, “L’aventura”, de Poemes de l’alquimista (1952).

29. Joan Vinyoli: “Gall”, d’El Callat (1956).
30. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
31. Joan Brossa: “Cap de bou” (1969-1982).
32. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
33. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
34. Maria Àngels Anglada: “El bosc”, d’Arietta (1996).
35. Maria Mercè Marçal: “T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana”, de Sal oberta (1982).

dissabte, 15 de setembre de 2018

QUÈ EN SAPS DELS GÈNERES LITERARIS?

AMADEU VIDAL: "El desmai"


El desmai


Quan m’ignores 
telefònicament 
m’agradaria ser
el tronc d’un gran desmai, 
sensual i plorós, 
que visqués davant del 
porxo de casa teva
com una selva urbana 
de petons en conserva.

AMADEU VIDAL I BONAFONT


ENRIC CASASSAS: "Cant" (1997)




CANT 

Jo quan vivia 
al 3 i 7 fan 13 
tot era més fàcil 

i ara que em dus 
al 2 i 2 són 4 
vaig al naufragi


ENRIC CASASSAS
del llibre Equivocar-se així

JACINT VERDAGUER: "Caminant" (1903)



CAMINANT

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

JACINT VERDAGUER
Del llibre Al cel

divendres, 4 d’agost de 2017

VIDEOPOEMA (O VIDEOLIT)

TASCA: filmar un videopoema

Un videolit o videopoema és una càpsula audiovisual breu que conjumina text literari i imatge. Es tracta d'enriquir el poema realçant el seu contingut o suggerint noves interpretacions.
  1. És un treball individual. Tria un poema que t'agradi. O millor, deixa que el poema et trïi a tu. Pots treballar amb un dels poemes de l'Antologia de la Poesia Catalana o amb una obra de qualsevol altre autor (pots buscar a la web Viu la poesia, per exemple). L'únic requisit és que el poema estigui escrit en català. 
  2. Llegeix bé el poema, més d’una vegada, per comprendre’l bé. Si cal, busca alguna interpretació de la poesia que ajudi a entendre'l. També pots cercar informació sobre l’autor i la seva circumstància (vivències personals, corrent literari, situació sociopolítica...) i valorarquines d’aquestes informacions són rellevants per entendre el poema.
  3. Tria fotografies  o fragments d'altres vídeos que s'adiguin amb el contingut del poema. Les imatges no han de mostrar literalment el que diu el text, no cal ser redundant, sinó més aviat suggerir, complementar, enriquir el text. Les imatges poden ser pròpies o extretes d'Internet, en qualsevol cas és important que tinguin qualitat (descarta les fosques, desenfocades, amb poca resolució...).
  4. Afegeix-hi música o altres sons. La música no ha d'ofegar el text recitat sinó acompanyar-lo subtilment. 
  5. Pots incloure el text escrit  però no cal que l'escriguis tot (pots destacar una paraula, només un vers...). Les lletres han d'acompanyar la teva veu, no eclipsar-la. Revisa'l bé, no hi ha d'haver ni un error ortogràfic.
  6. Grava't: recita el poema de manera expressiva. Llegeix-lo en veu baixa unes quantes vegades per tal d'entendre'l. Recita'l a poc a poc, marcant les pauses, vocalitzant bé i donant l'entonació adequada al sentit del poema.
  7. Afegeix els títols de crèdit: a l'inici el nom del poema i l'autor; al final el títol de les músiques utilitzades, l'autoria de les imatges i el teu nom, el curs i el nom del centre.



dijous, 3 d’agost de 2017

BOOKFACEFRIDAY

TASCA: fer una fotografia on el llibre sigui el protagonista
Imatge a Twitter de la SCSU Library‏ de Minnesota
La Biblioteca Pública de Nova York va posar en marxa l'any 2014 una original iniciativa que encara es manté viva. Amb l'etiqueta #BookfaceFriday, la biblioteca convida els lectors a fer-se fotos amb un llibre que els agradi i a compartir les imatges a través d'Instagram. La condició és que la portada del llibre sigui la protagonista i s'integri totalment en la foto. Altres biblioteques nord-americanes també s'hi han sumat. La idea ha tingut tant d'èxit que els usuaris han publicat fotos també a través de Twitter i han fet servir la mateixa etiqueta.
La proposta és fer una fotografia d'aquest tipus. La foto s'ha de publicar al Bibliomanies seguida d'un breu comentari sobre el llibre (no cal explicar l'argument, només dir per què el recomanes). La imatge participarà en el concurs de fotografia "Un món de lectors" d'enguany.

dissabte, 27 de febrer de 2016

JOAN MARAGALL: "Soleiada" (1900)

Explica Glòria Casals al llibre 'Joan Maragall. Carnets de viatge' (Diputació de Barcelona) que Maragall va publicar el poema 'Soleiada' a la revista Pèl & Ploma el 1900 i que el diari El Autonomista de Girona, el va publicar el 1904 com a poema de Nadal. Casals exposa que 'Soleiada' admet dues lectures, una de profana i l'altra de religiosa. 'La primera ens parlaria de l'engendrament i naixement del fill del sol; la segona, revelada pel to profètic del vers final, ens parlaria de l'engendrament i naixement de Jesús.


SOLEIADA 

En una casa de pagès hi havia
una donzella que tenia
els disset anys d'amor: i era tan bella,
que la gent d'aquell volt
deien: "És una noia com un sol".
Ella prou la sabia
la parentela que amb el sol tenia,
que cada matinada
per la finestra a sol ixent badada
l'astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra, 
i ella nua, amb delícia,
s'abandonava a la fulgent carícia.
De tant donar-se a aquestes dolces manyes
va ficar-se-li el sol a les entranyes,
i ben prompte sentia 
una ardència dins d'ella que es movia.
"Adéu, la casa meva i els que hi són;
jo prenyada de llum me'n vaig pel món".
De tots abandonada,
va començar a rodar per l'encontrada.
Estava alegre com l'aucell que vol,
cantava tota sola,
cantava: "So l'albada
que duc el sol a dins i en so rosada.
Els cabells me rossegen,
els ulls me guspiregen,
els llavis me robiegen,
en les galtes i el front tinc el color
i al pit la gran cremor,
tota jo so claror contra claror".
La gent que a sentia
s'aturava admirada i la seguia,
la seguia pel pla i per la muntanya
per sentir-li cantar la cançó estranya
que l'anava embellint de mica en mica.
Quan ella va sentir-se prou bonica,
va dir: "M'ha arribat l'hora",
va parar de cantar, i allà a la vora
entrava a una barraca que hi havia.
La gent que a l'entorn era
sols veia un resplendor i sols sentia
el gemec poderós de la partera.
De sobte, les clivelles
del tancat van lluir igual que estrelles.
De seguit s'aixecà gran foguerada,
tota la gent fugia esparverada,
i en la gran soledat només restava
un nin igual que el sol, que caminava
i deia tot pujant amunt la serra:
"Jo vinc per acostar el cel a la terra..."
JOAN MARAGALL