Un o dos poemes dels que hem llegit a classe. Preguntes sobre el contingut.
Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Hauràs de contestar una pregunta sobre algun aspecte de la novel·la. Has d’estudiar els apunts fotocopiats i repassar l’argument dels capítols que hem llegit.
Mirall trencat de Mercè Rodoreda. Hauràs de redactar un text sobre l’argument i/o sobre algun dels personatges de la novel·la. Has d’estudiar els apunts fotocopiats i repassar l’argument.
Terra Baixa d’Àngel Guimerà. Hauràs de llegir una escena concreta i analitzar-ne el comportament dels personatges. Has de repassar l’argument de l’obra i tenir clar qui són i com actuen els personatges.
Característiques dels gèneres literaris (història de la literatura no). Hauràs de respondre preguntes tipus test.
Fonètica: sons consonàntics i vocàlics. Hauràs de respondre preguntes tipus test.
Aquesta setmana comencen les xerrades sobre sexualitat. L'Elena Crespi, la sexòloga, ens ha demanat que li fem arribar les vostres preguntes. Entreu en aquest enllaç i deixeu-hiel vostre dubte. És anònim!!!!!
TASCA: rodar un booktràiler Un booktràiler és un vídeo que té l’objectiu de promoure la lectura d'una obra literària. Es tracta de posar en relleu els aspectes més interessants del llibre, de suggerir els esdeveniments de la història però sense revelar la trama. El missatge ha de tenir força, ha de ser directe, breu i concís, a més de suggestiu i convincent.
Consells per fer un bon booktràiler:
Sigues breu i concís (màxim 90 segons, 2 minuts ja és massa)
Incideix en aquells aspectes rellevants del llibre.
Suggereix els esdeveniments però sense revelar la trama.
Tria imatges de qualitat, originals, que siguin atractives.
Procura que la música no sigui massa coneguda o amb una lletra que distregui l'atenció.
Pots incloure fragments escrits del llibre però amb mesura, els textos llargs no atrapen l'espectador.
Fer aparèixer algú llegint fragments del text és un recurs poc dinàmic i no massa atractiu. Si ho fas, barreja aquesta seqüència amb altres seqüències.
Inclou les dades del llibre: nom de l'autor, títol i editorial.
Pots fer-lo sobre qualsevol obra literària.
Es valorarà: la qualitat artística, la creativitat, el guió i la qualitat tècnica.
TASCA: filmar una entrevista imaginària a l'autor o a un personatge d'una novel·la
Si l’entrevista és al protagonista, ha d’estar enfocada a conèixer la psicologia/identitat del personatge, explicar el seu comportament i aprofundir en la seva història. Si l'entrevistat és a l'autor, ha de servir per conèixer els trets generals de la novel·la: la sinopsi, quan va ser escrita, si hi ha traduccions, quins punts en comú té amb altres obres de l'escriptor, etc. Es valorarà: la coherència de les respostes de l'entrevistat amb l'acció del llibre, l'originalitat de les preguntes, la correcció lingüística, la posada en escena (vestuari, música, localitzacions, atrezzo...) i la interpretació dels actors (entonació, dicció...).
És un treball per parelles. Durada màxima del vídeo: 5 minuts.
Un bit de literatura és una càpsula audiovisual breu que té el propòsit de donar informació sobre una obra literària: autor, data de publicació de l'obra, argument, característiques bàsiques, influències, etc. Com es fa un bit literari?
Tria una novel·la d'un escriptor reconegut.
Busca informació fiable sobre l'autor i l'obra i tria les dades més rellevants.
Fes un guió del que serà la teva exposició.
Busca imatges que il·lustrin la teva explicació.
Prepara't l'exposició oral. Procura parlar de manera expressiva, vocalitzant i amb un ritme i un volum adequat. Pots utilitzar el guió però millor que no llegeixis el text. Cuida la posició corporal (gesticula, no ballis, no et posis les mans a les butxaques...)
Preguntes sobre el contingut i la forma d'alguns dels següents poemes treballats a classe. Rellegeix-los tots i assegura't que els entens bé.
Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
Joan Brossa: “Cap de bou” (1969-1982).
Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
Maria Àngels Anglada: “El bosc”, d’Arietta (1996).
Preguntes sobre el contingut d'algun poema nou. L'hauràs de relacionar amb algun dels poemes anteriors.
Alguna pregunta curta sobre història de la poesia. Només t'has de mirar els tres últims paràgrafs de la pàgina 200 (la poesia de la postguerra i dels anys 60-70)
Preguntes de comprensió lectora sobre un text narratiu.
Preguntes sobre les característiques d'aquest mateix text narratiu (tipus de narrador, estructura, tractament de l'espai i del temps...)
A l'hora de puntuar es tindrà en compte tant el contingut com l'adequació, la coherència, la cohesió i la correcció del text (és a dir, que les idees estiguin ben ordenades i ben lligades, les frases ben estructurades, que s'utilitzi un lèxic precís, que no hi hagi errors ortogràfics...). La cal·ligrafia i pulcritud també són importants.
Contingut de la prova d'història de la literatura:
Entre 30-40 preguntes tipus test, 3 possibles respostes
Els encerts sumen 1 punt, els error en resten 0'25 i les preguntes en blanc no compten.
Has d'estudiar:
unitat 7: pàgines 178 a la 183
unitat 8: tota la lliçó
No cal estudiar la biografia dels autors ni les característiques de la seva poesia. Només has de saber a quina època pertanyen i el títol d'alguna de les seves obres més importants (les que en el llibre de text estan en cursiva)
Escriu sense parar durant 10 minuts fins que soni l'alarma. No has d' aixecar el bolígraf del paper. Si no saps què escriure, escriu precisament això: "No sé què escriure" tantes vegades seguides fins que vingui alguna altra frase.
No has de pensar en un relat o en una estructura lògica, no cal encadenar idees. No passa res si una frase contradiu la que la precedeix. No passa res si gramaticalment no funciona. No cal que el text tingui un sentit global.
No has de tornar enrere ni rellegir allò escrit fins que soni l’alarma. No has d'eliminar res del que s'ha escrit.
Quan soni l’alarma, deixes el bolígraf i descanses uns segons. Després rellegeixes el que has escrit un parell de vegades.
Si hi ha alguna paraula, frase, imatge que et sembli interessant, que et cridi l’atenció, subratllalà o reescriu-la en un altre foli. Si no trobes res que t'interessi, no passa res, no sempre surten coses. L’objectiu d’aquest exercici és omplir les pàgines i agafar l’hàbit d’escriure.
Les preguntes seran sobre el contingut i/o la forma dels poemes treballats a classe.
Hi haurà preguntes sobre el contingut de poemes nous.
No hi ha preguntes teòriques sobre història de la literatura.
A l'hora de puntuar es tindrà en compte tant el contingut com l'adequació, la coherència, la cohesió i la correcció del text (és a dir, que les idees estiguin ben ordenades i ben lligades, les frases ben estructurades, que s'utilitzi un lèxic precís, que no hi hagi errors ortogràfics...). La cal·ligrafia i pulcritud també són importants.
Què t'has de mirar? Rellegeix tots els poemes que hem llegit a classe, assegura't que els entens bé. I vine a l'examen sense patir pels poemes nous, confia en tu!
TASCA: fer una fotografia on el llibre sigui el protagonista
Imatge a Twitter de la SCSU Library de Minnesota
La Biblioteca Pública de Nova York va posar en marxa l'any 2014 una original iniciativa que encara es manté viva. Amb l'etiqueta #BookfaceFriday, la biblioteca convida els lectors a fer-se fotos amb un llibre que els agradi i a compartir les imatges a través d'Instagram. La condició és que la portada del llibre sigui la protagonista i s'integri totalment en la foto. Altres biblioteques nord-americanes també s'hi han sumat. La idea ha tingut tant d'èxit que els usuaris han publicat fotos també a través de Twitter i han fet servir la mateixa etiqueta.
La proposta és fer una fotografia d'aquest tipus. La foto s'ha de publicar al Bibliomanies seguida d'un breu comentari sobre el llibre (no cal explicar l'argument, només dir per què el recomanes). La imatge participarà en el concurs de fotografia "Un món de lectors" d'enguany.
Explica Glòria Casals al llibre 'Joan Maragall. Carnets de viatge' (Diputació de Barcelona) que Maragall va publicar el poema 'Soleiada' a la revista Pèl & Ploma el 1900 i que el diari El Autonomista de Girona, el va publicar el 1904 com a poema de Nadal. Casals exposa que 'Soleiada' admet dues lectures, una de profana i l'altra de religiosa. 'La primera ens parlaria de l'engendrament i naixement del fill del sol; la segona, revelada pel to profètic del vers final, ens parlaria de l'engendrament i naixement de Jesús.
