diumenge, 19 de novembre de 2017

MICRORELAT AL TEU ROTLLO


 

Els microrelats són històries explicades amb el mínim d'elements possibles. És una modalitat narrativa difícil, que exigeix de l'escriptor la màxima concisió.

Característiques

  • Ha de ser molt breu i concís, unes quantes línies i prou. 
  • La història s'ha d'explicar amb la mínima quantitat d'elements possibles: personatges molt poc caracteritzats, espais esquemàtics, temps condensat, estructura molt simple o incompleta...
  • Els finals poden ser abruptes, impredictibles, oberts a moltes interpretacions.
  • El llenguatge ha de ser precís i és habitual fer servir el·lipsi, figures retòriques, humor... No hi ha descripcions, digressions, diàlegs extensos...
  • El títol ha d'estar molt ben triat, ha d'aportat algun element que completi la història. Pot ser que un títol s'entengui un cop hem llegit el relat.
  • El que no es narra també és bàsic a l'hora de donar significació al text.
  • El lector és copartícep i cocreador.

Exemples: 

diumenge, 12 de novembre de 2017

TOTS ELS MEUS NOMS (escriptura del jo)


Primer fes una llista de tots els teus nom actuals i passats: el nom sencer, els diminutius, els motius (els que t’agraden i els que et molesten), els noms que et volien posar i no et van posar, els que et poses a tu mateix (especifica quan i on els fas servir), els noms que t’agradaria portar, etc. 

Busca informació sobre el teu nom: el significat etimològic, si és freqüent o no, com es tradueix... Investiga també qui va el triar i per què. Hi ha algú més de la teva família que es digui com tu?

Escriu un text literari breu (no cal que sigui en primera persona) que reculli tota o bona part d’aquesta informació. Imagina't que el text és un fragment de la novel·la de la teva vida...

     "Passaven 10 minuts de les 10 del matí i en Kingmon esperava que el cafè es refredés el mínim per poder-se’l beure. Les llums de Nadal brillaven amb força i contrastaven amb les cares llargues i monòtones dels agents borsàtils. Feia estona que s’esperava, i la persona a la qual tenia ganes de veure, no havia donat senyals de vida. No li agradava esperar-se. Li recordava la seva infantesa, quan havia d’esperar-se a les fredes i solitàries sales d’espera del dentista, el metge o, en el seu cas, el psiquiatra. Una fredor li va recórrer tota l’esquena. Ja estava a punt d’aixecar-se quan, de sobte, va arribar la persona que esperava. Era un home, d’edat elevada, amb faccions molt clares i gastades i una veu sorprenentment aguda. Es va asseure tímidament sense deixar de mirar-lo. Van estar-se en silenci durant un temps incontable, en el qual només existien ells dos. Finalment l’home va trencar el silenci:
     -Com estàs Ramon?
     -No em dic Ramon, em dic Kingmon
     -Ah si? I com és?
     -Ramon, no em vull dir igual com la persona que em va abandonar.
     Aleshores, en Kingmon es va aixecar, va agafar les coses, va sortir per la porta i no va tornar a veure el seu pare mai més."
Ramon Ametller, 1r Batxillerat curs 17-18